Newsletter 05/2024 Jurídic
Segons el Tribunal Suprem, en situacions on s'utilitzin una sèrie de contractes temporals amb interrupcions entre cadascun, l'antiguitat per a calcular la indemnització per acomiadament ha de considerar-se des de l'inici de la relació laboral, és a dir, des del primer contracte. Això és vàlid sempre que s'hagi mantingut la unitat essencial del vincle entre els diferents contractes, tal com estableix la Sentència del Tribunal Suprem de data 2 de desembre de 2020 (recurs 970/2018).
Sorgeix la pregunta sobre quan es manté la unitat essencial del vincle entre els diferents contractes, específicament, quant temps d'interrupció entre un contracte i un altre significa que es trenca aquesta unitat. La regla general estableix que quan transcorren més de 20 dies hàbils entre el final d'un contracte i l'inici del següent, es considera que la unitat s'ha trencat. No obstant això, cada vegada hi ha més sentències, com la que es presenta, que reconeixen que una interrupció de major durada no necessàriament implica la ruptura de la unitat contractual.
STS DE 23 DE GENER DE 2024 RECURS 2981/2022
En el cas present, la Sentència del Tribunal Suprem de data 23 de gener de 2024, recurs 2981/2022, determina que una interrupció de 3 mesos i 18 dies no és suficient per a considerar que s'ha trencat la unitat del vincle contractual. Aquesta fallada és especialment rellevant perquè estableix els criteris que s'han de considerar per a determinar si la unitat del vincle s'ha mantingut o no.
El Tribunal Suprem assenyala que la interrupció de 3 mesos i divuit dies produïda a la meitat d'una llarga cadena contractual no constitueix, a la vista dels descrits fets, una interrupció prou significativa, capacitada per a trencar la unitat del vincle, ja que, si l'activitat ha estat sempre la mateixa i en les mateixes o molt similars condicions, tractant-se d'una activitat normal i permanent de l'entitat mercantil, resultant especialment significatiu que en la majoria dels contractes temporals hagi constat el mateix objecte, relatiu a treballs de pintura, sense major especificació, incomplint l'exigència que el contracte per a obra o servei determinat especifiqui i identifiqui, amb precisió i claredat, l'obra o el servei que constitueixi el seu objecte.
En definitiva, ha d'atenir-se al temps total transcorregut des de l'inici del còmput d'antiguitat que es pretén fins a la finalització definitiva del contracte, el volum d'activitat, el número i durada dels talls, la identitat de l'activitat productiva realitzada en els diferents contractes, l'existència d'anomalies contractuals, el tenor del conveni col·lectiu entre altres.
En aquest cas particular, s'accepta una interrupció de 3 mesos i 18 dies pel fet que els contractes estaven destinats al mateix fi (realització de les mateixes funcions) i no s'especificava la causa de la contractació temporal, com és requerit per llei.